ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES
Mil·lènium 1
Traducció d’Alexandre Gombau Arnau i Núria Vives Coloma
Columna
625 pàgines
Fa molts anys, tal com van fer milions de persones d’aquell temps, vaig llegir aquest primer llibre de Stieg Larsson i em va captivar. De seguida vaig llegir el segon llibre, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, i vaig estar esperant la tercera entrega, La reina al palau dels corrents d’aire.
Després van passar molts anys fins que em vaig enganxar a la continuació de la saga, amb la constatació que ja no tenien el mateix atractiu que els anteriors. Avui he tornat a llegir la sèrie Mil·lènium des de l’inici i, us ho confesso, ja no l’he trobat tan atractiu com fa vint anys.
La trama, és la que s’explica a la contraportada del llibre i que us transcric literalment a continuació:
En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de la Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai.
Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit… tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel·la negra de la dècada i que milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines.
Aquesta col·lecció és un clàssic de la literatura negra escandinava i, per repercussió, de la literatura d’aquest gènere mundial. Us previnc que els llibres escrits per Stieg Larsson tenen una mena de fantasia superior que els que van continuar la història quan l’autor original es va morir, l’any 2004. Si no ho heu fet abans, feu-ho, no us han de fer por les més de sis-centes pàgines, perquè té una escriptura fàcil de llegir i les pàgines passen més de pressa del que es voldria.
Aleix Font, 14 de maig de 2026.
